allò que hi ha després del diumenge
AQHHDDD
idea
AMAGA
direcció i dramatúrgia
ANNA SERRANO + AMAGA
repartiment
ARNAU BOCES OBIS, ÀLEX CABRÉ CALLEJA,
EDUARD MOLINS ALENTÀ, VICTOR PÉREZ-PALLARÈS SETÓ
disseny il·luminació
GABRIELA BIANCHI
assessorament de moviment
ESTER GUNTÍN
assessorament conceptualització
MARC CARTANYÀ
espai sonor i disseny audiovisual
VICTOR PÉREZ-PALLARÈS SETÓ
vestuari
AMAGA
producció
ISABEL BASSAS PORTÚS
disseny i construcció d’escenografia
JORDI LEDESMA + AMAGA
fotografía i enregistrament
BERTA ESTEVE
agraïments
MARGARIDA TROGUET, ANNA CLIMENT, MARC ESPINOSA,
PEDRA, EL SIDRAL, INHABITANTS, ÍNTIMS PRODUCCIONS
i GAEL CABRÉ
amb el suport del Centre d’Arts en Moviment de Roca Umbert F.A.,
Nau Ivanow,
Teatre de l’Escorxador de Lleida,
Teatre La Unió d’Alpicat
i Fabra i Coats.
UN COP DE DAUS
MAI,
NI QUE FOS LLENÇAT EN CIRCUMSTÀNCIES
ETERNES
DEL FONS D’UN NAUFRAGI,
NO ABOLIRÀ
L’ATZAR
Lluny de casa, en un paisatge de costa, Joe es dedica a transportar turistes d’una illa a una altra amb una Zodiac. En un d’aquests trajectes rep l’impacte d’un llamp que el deixa inconscient, estès sobre l’embarcació enmig del mar. De totes les tardes de diumenge possibles, li ha tocat aquesta. Però, què hi ha després del diumenge? Sembla que Caront, amb la seva barca, encara no pugui efectuar el traspàs a l’altre costat i s’hagin de quedar navegant en el mar immens de la ment fins que es resolgui la situació.
Allò que hi ha després del diumenge és un viatge boirós que vol aproximar-se a l’interior de la persona atrapada en un món real que es difumina i un món subjacent que es manifesta cada cop més, mitjançant una atmosfera on el que és familiar esdevé desconegut. A través d’un espai liminar, de pas, coneixem la dimensió estranya a la que arriba el nostre protagonista i explorem com pot afectar a les nostres vides un fet a l’atzar.
La peça s’articula amb imatges de gran càrrega plàstica i pivota al voltant
d’un llenguatge visual que combina tècniques d’il·lusionisme i audiovisual a escena.
MAI,
NI QUE FOS LLENÇAT EN CIRCUMSTÀNCIES
ETERNES
DEL FONS D’UN NAUFRAGI,
NO ABOLIRÀ
L’ATZAR
‘Un cop de daus mai no abolirà l’atzar’ - S. Mallarmé 1914.
Lluny de casa, en un paisatge de costa, Joe es dedica a transportar turistes d’una illa a una altra amb una Zodiac. En un d’aquests trajectes rep l’impacte d’un llamp que el deixa inconscient, estès sobre l’embarcació enmig del mar. De totes les tardes de diumenge possibles, li ha tocat aquesta. Però, què hi ha després del diumenge? Sembla que Caront, amb la seva barca, encara no pugui efectuar el traspàs a l’altre costat i s’hagin de quedar navegant en el mar immens de la ment fins que es resolgui la situació.
Allò que hi ha després del diumenge és un viatge boirós que vol aproximar-se a l’interior de la persona atrapada en un món real que es difumina i un món subjacent que es manifesta cada cop més, mitjançant una atmosfera on el que és familiar esdevé desconegut. A través d’un espai liminar, de pas, coneixem la dimensió estranya a la que arriba el nostre protagonista i explorem com pot afectar a les nostres vides un fet a l’atzar.
La peça s’articula amb imatges de gran càrrega plàstica i pivota al voltant
d’un llenguatge visual que combina tècniques d’il·lusionisme i audiovisual a escena.