allò que hi ha després del diumenge






AQHHDDD


idea
AMAGA

direcció i dramatúrgia
ANNA SERRANO + AMAGA

repartiment
ARNAU BOCES OBIS, ÀLEX CABRÉ CALLEJA,
EDUARD MOLINS ALENTÀ, VICTOR PÉREZ-PALLARÈS SETÓ

disseny il·luminació
GABRIELA BIANCHI

assessorament de moviment
ESTER GUNTÍN

assessorament conceptualització
MARC CARTANYÀ

espai sonor i disseny audiovisual
VICTOR PÉREZ-PALLARÈS SETÓ

vestuari
AMAGA

producció
ISABEL BASSAS PORTÚS

disseny i construcció d’escenografia
JORDI LEDESMA + AMAGA

fotografía i enregistrament
BERTA ESTEVE

agraïments
MARGARIDA TROGUET, ANNA CLIMENT, MARC ESPINOSA,
PEDRA, EL SIDRAL, INHABITANTS, ÍNTIMS PRODUCCIONS
i GAEL CABRÉ

amb el suport del Centre d’Arts en Moviment de Roca Umbert F.A.,
Nau Ivanow,
Teatre de l’Escorxador de Lleida,
Teatre La Unió d’Alpicat
i Fabra i Coats.

UN COP DE DAUS
                               MAI,
                               NI QUE FOS LLENÇAT EN CIRCUMSTÀNCIES
                                                                                        ETERNES
DEL FONS D’UN NAUFRAGI,
                              NO ABOLIRÀ
                              L’ATZAR

‘Un cop de daus mai no abolirà l’atzar’ - S. Mallarmé 1914.


Lluny de casa, en un paisatge de costa, Joe es dedica a transportar turistes d’una illa a una altra amb una Zodiac. En un d’aquests trajectes rep l’impacte d’un llamp que el deixa inconscient, estès sobre l’embarcació enmig del mar. De totes les tardes de diumenge possibles, li ha tocat aquesta. Però, què hi ha després del diumenge? Sembla que Caront, amb la seva barca, encara no pugui efectuar el traspàs a l’altre costat i s’hagin de quedar navegant en el mar immens de la ment fins que es resolgui la situació.

Allò que hi ha després del diumenge és un viatge boirós que vol aproximar-se a l’interior de la persona atrapada en un món real que es difumina i un món subjacent que es manifesta cada cop més, mitjançant una atmosfera on el que és familiar esdevé desconegut. A través d’un espai liminar, de pas, coneixem la dimensió estranya a la que arriba el nostre protagonista i explorem com pot afectar a les nostres vides un fet a l’atzar.

La peça s’articula amb imatges de gran càrrega plàstica i pivota al voltant
d’un llenguatge visual que combina tècniques d’il·lusionisme i audiovisual a escena.