allò que hi ha després del diumenge




Creació Isabel Bassas Portús, Arnau Boces Obis, Àlex Cabré Calleja, Eduard Molins Alentà i Victor Pérez-Pallarès Setó (AMAGA)
Dramatúrgia i direcció AMAGA i Anna Serrano

Repartiment Arnau Boces Obis, Àlex Cabré Calleja, Eduard Molins Alentà i Victor Pérez-Pallarès Setó
Escenografia i vestuari AMAGA
Il·luminació Gabriela Bianchi Flores
Espai sonor i audiovisuals Victor Pérez-Pallarès Setó
Moviment Ester Guntín
Construcció d’escenografia Jordi Ledesma
Fotografia i vídeo Berta Esteve Monja
Assessorament conceptualització Marc Cartanyà Pena
Producció Isabel Bassas Portús

Agraïments David Boces, Gael Cabré, Anna Climent, Marc Espinosa, El Sidral, Inhabitants, Íntims Produccions, PEDRA i Margarida Troguet

Una producció d’AMAGA amb el suport del Centre d’Arts en Moviment de Roca Umbert F.A., Nau Ivanow, Teatre de l’Escorxador de Lleida, Teatre La Unió d’Alpicat i Fabra i Coats.
UN COP DE DAUS
                         MAI, NI QUE FOS LLENÇAT EN CIRCUMSTÀNCIES
                                                                                               ETERNES
DEL FONS D’UN NAUFRAGI,
                           NO ABOLIRÀ
                                    L’ATZAR


‘Un cop de daus mai no abolirà l’atzar’ - S. Mallarmé 1914.


Lluny de casa, en un paisatge de costa, Joe es dedica a transportar turistes d’una illa a una altra amb una Zodiac. En un d’aquests trajectes rep l’impacte d’un llamp que el deixa inconscient, estès sobre l’embarcació enmig del mar. De totes les tardes de diumenge possibles, li ha tocat aquesta. Però, què hi ha després del diumenge? Sembla que Caront, amb la seva barca, encara no pugui efectuar el traspàs a l’altre costat i s’hagin de quedar, plegats, navegant en el mar immens de la ment fins que es resolgui la situació.

Allò que hi ha després del diumenge és un viatge boirós que vol aproximar-se a l’interior de la persona atrapada en un món real que es difumina i un món subjacent que es manifesta cada cop més, mitjançant una atmosfera on el que és familiar esdevé desconegut. A través d’un espai liminar, de pas, coneixem la dimensió estranya a la que arriba el nostre protagonista i explorem com pot afectar a les nostres vides un fet a l’atzar.