allò que hi ha després del diumenge




Creació: Isabel Bassas Portús, Arnau Boces Obis, Àlex Cabré Calleja, Eduard Molins Alentà i Victor Pérez-Pallarès Setó (AMAGA)
Dramatúrgia i direcció: AMAGA i Anna Serrano

Repartiment: Arnau Boces Obis, Àlex Cabré Calleja, Eduard Molins Alentà i Victor Pérez-Pallarès Setó

Escenografia i vestuari: AMAGA
Il·luminació: Gabriela Bianchi Flores
Espai sonor i audiovisuals: Victor Pérez-Pallarès Setó
Moviment: Ester Guntín
Construcció d’escenografia: Jordi Ledesma
Confeccions: Goretti Moda i Llar
Fotografia: Anna Izquierdo
Vídeo: Berta Esteve Monja
Enginyeria: Àlex Cabré Calleja
Assessorament conceptualització: Marc Cartanyà Pena
Producció i regidoria: Isabel Bassas Portús

Agraïments: David Boces, Gael Cabré, Anna Climent, Marc Espinosa, El Sidral, Inhabitants, Íntims Produccions, PEDRA, Marc Salicrú i Margarida Troguet

Una producció d’AMAGA

Amb el suport de: Centre d’Arts en Moviment Roca Umbert F.A. i la Nau Ivanow

Amb la col·laboració de: Teatre de l’Escorxador de Lleida, Teatre La Unió d’Alpicat i Fabra i Coats.

UN COP DE DAUS
                         MAI, NI QUE FOS LLENÇAT EN CIRCUMSTÀNCIES
                                                                                               ETERNES
DEL FONS D’UN NAUFRAGI,
                           NO ABOLIRÀ
                                    L’ATZAR


‘Un cop de daus mai no abolirà l’atzar’ - S. Mallarmé 1914.





Lluny de casa, en un paisatge de costa, Joe es dedica a transportar turistes d’una illa a una altra amb una Zodiac. En un d’aquests trajectes rep l’impacte d’un llamp que el deixa inconscient, estès sobre l’embarcació enmig del mar. De totes les tardes de diumenge possibles, li ha tocat aquesta. Però, què hi ha després del diumenge? Sembla que Caront, amb la seva barca, encara no pugui efectuar el traspàs a l’altre costat i que, plegats, s’hagin de quedar navegant en el mar immens de la ment fins que es resolgui la situació.

Allò que hi ha després del diumenge és un viatge boirós que vol aproximar-se a l’interior d’una persona atrapada en un món real que es difumina i un món subjacent que es manifesta cada cop més. En un entorn on allò familiar esdevé desconegut, coneixem la dimensió a la qual arriba el nostre protagonista i descobrim com l’atzar modifica les nostres vides.